Dibuixos

Vaig proposar, als alumnes de 4t, realitzar un dibuix aplicant diferents tècniques de dibuix: el llapis grafit, el carbonet, la tinta xina i el guaix. El tema de la proposta girava al voltant de l'obra del pintor Americà Chuck Close, un pintor especialitzat en el retrat de grans formats.
Així doncs, van ampliar l'obra que havien escollit d'aquest artista i, una vegada dibuixades i encaixades les diferents parts dels rostres, fent servir cada una de les tècniques esmentades, van recrear-ne el clar-obscur. La complexitat de l'exercici era múltiple: com ampliar una imatge?, com dibuixar el rostre humà, quines característiques té cada ull, nas, boca... que ens fan a tots diferents?, com utilitzar cada material? i finalment la necessitat de fer-ho amb prou delicadesa per tal que el pas d'una tècnica a una altra fos subtil.
Aquí teniu una mostra dels treballs fets.

Els dibuixos han estat realitzats per: Alberto, Ainoa, Sandy Luisana, Estefania, Dani

Composicions

Composicions amb fulles, línies ...

Amb els alumnes de primer hem estat treballant conceptes com simetria, igualtat, semblança tot emprant les tisores per dibuixar i donar forma a papallones i fulles.
Han sortit composicions molt creatives i divertides, aquí en teniu una petita mostra.
Felicitats per la feina feta.

Composició amb papallones iguals i semblants

9, és la darrera pel.lícula d'animació produïda per Tim Burton i creada per Shane Acker. Avui es presenta al Festival de Sitges i esperem poder veure-la ben aviat al cinema.
Aquí en teniu un tastet




Per més informació podeu consultar els següents enllaços:

http://www.shaneacker.com/
http://www.filminfocus.com/focusfeatures/film/9/videos

Línia i Punt

Els alumnes de 2n han estat treballant la línia i el punt.Mitjançant la concentració i la dispersió de punts i línies han comfigurat composicions com les següents:

Un nou curs comença

Bon inici del curs 2009-2010

Coraline

Entrevista extreta del programa Ànima, sobre la pel.lícula Coraline.
Per cert, aquesta petita joia de l'animació es pot veure en alguns cinemes en 3D. Us animo a veure-la, val la pena.

Biennal de Venècia

La Biennal de Venècia, aquest any amb el nom "Construint mons" ha obert les portes i es converteix en un aparador de l'Art Contemporani mundial fins a finals de novembre. Aquest any, i per primer cop, Catalunya porta a la Biennal un projecte propi "La Comunitat Inconfessable". És una exposició col.lectiva, comissariada per Valentí Roma, formada per tres propostes artístiques que exploren la idea d'allò comú (paradigma de la comunitat) a través de dos conceptes: l'art contemporani i Catalunya.
El projecte inclou:

• "Sitesize", anàlisi social de l'àrea de Barcelona, de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol
• "Archiu FX", fons d'imatges fotogràfiques i cinematogràfiques, de Pedro G. Romero
• "Technologies to the people", projecte multimèdia, de Daniel G. Andújar.

Els projectes es mouen en el terreny dels arxius multimèdia amb informació digitalitzada; així, audiovisuals, anuncis publicitaris, cartes i documents constitueixen aquesta mostra de l'art contemporani català a la Biennal de Venècia.

Espanya presenta a la Biennal de Venècia les darreres obres, de gran format, de l'artista Mallorquí Miquel Barceló.

Del text a la imatge

Amb els alumnes de primer d'E.S.O van portar a terme, com a darrer treball de curs, l'experiment de traduir a imatges un text que descrivia un dibuix, en aquest cas un dibuix de Vincent Van Gogh, artista que han treballat al llarg del tercer trimestre.

Aquí en teniu el resultat:





“Tinc al davant un dibuix molt ben detallat, està dibuixat amb tinta xinesa o pintura negre ja que es nota, en els traçats i punts, els canvis de gruix del pinzell i les variacions d’intensitat del negre (quan hi ha més tinta el negre és més intens, quan el pinzell té menys tinta o aquesta està aigualida pinta d’un negre més clar, o gris).
Pel que fa a la composició, no és un dibuix complex, hi ha pocs elements, però cada un d’ells està detallat curosament amb diferents tipologies de línies i punts per tal de diferenciar textures i explicar si són elements clars, foscos...
El dibuix, de format apaïsat i de la següent mida 19 x 23 cm, es pot dividir en dues parts: el cel i la terra. La línia que separa aquestes dues franges, la línia de l’horitzó, es troba situada a la meitat del full.
A la banda dreta d’aquesta línia i dibuixant un triangle isòsceles ajagut hi ha un bosc d’avets punxeguts dibuixat amb petites línies molt juntes que, vistes en conjunt fa que el bosc es vegi gairebé negre. Just a sota del bosc hi ha un camp llaurat, sé que està llaurat per què la palla s’ha dibuixat amb fines i curtes línies horitzontals, d’un gris una mica suau. Aquest camp té forma triangular, seria un triangle isòsceles ajagut amb la punxa al costat esquerra i la base al marge dret de la composició. Sota aquest camp n’hi ha un altre, també triangular però situat a la inversa, la punxa és a la dreta i la base al costat esquerra del full; aquest no està llaurat i cada herba s’ha dibuixat amb fines i curtes línies verticals d’un gris més clar que l’anterior.
Una línia negre divideix el terra en dues parts. A la part superior s’hi observen els camps a dalt descrits i a la part inferior un terra àrid, dibuixat amb punts, de mida petita i mitjana, una mica separats. Sobre aquesta línia s’alcen dos arbres, un situat a l’esquerra i l’altre a la dreta, de tronc sinuós i una mica recargolat. El de l’esquerra té cinc grans branques, el de la dreta quatre. Les branques, branquillons i el fullam arriben fins al marge superior del dibuix. El tronc, tot i està ratllat és més clar que les branques. Gran quantitat de fulles, petites ratlles i punts, embolcallen el brancam. Al bell mig dels arbres hi ha el sol que, amb els seus tènues rajos, s’obre pas entre la boira, de petits punts d’un negre suau.”

Esgrafiant éssers fantàstics

-"No me n'he pogut estar"- Sant Jordi va passar fa dies, però fins avui no he pogut descarregar les fotografies i penjar-les al blog. Es tracta, com veureu, d'un recull de treballs fets pels alumnes de primer d'ESO al voltant d'un animal sempre fascinant: El drac, un ésser què ens permet deixar volar la imaginació i "inventar". Després, però, t'acabes adonant que això d'imaginar no sorgeix del no res, sinó que s'alimenta del vist, viscut,..., en fi, de totes aquelles petites coses que anem fent nostres.
Són dibuixos esgrafiats sobre un suport preparat amb ceres. Dibuixos semblants pel tema però tant diferents com diferents les persones que els han fet.

Visites virtuals

Visitar museus és sempre una aventura i una descoberta, un pot reconèixer obres que abans havia vist i estudiat, però sempre hi ha aquell component de sorpresa: “me l’imaginava més petit”, “Ostres, però si és de mida natural!, la ballarina de Degàs….” , un pot meravellar-se observant les pinzellades, els gruixos de pintura o les subtileses de les pàtines, matisos difícils de percebre i de gaudir-ne en una reproducció impresa, o digital.

Visitar un museu, però, pot resulta ser molt més que gaudir de l’obra que allotja, ja que sovint el propi edifici és una obra d’art. Pensem per exemple en el Guggenheim de Bilbao, en l’edifici del Caixa Forum de Barcelona,....

Durant aquesta setmana Santa vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu D’Orsay, a París.

Aquest museu es troba ubicat en l’antiga estació d’Orsay, construïda en motiu de l’exposició Universal del 1900; de fet, com s’esmenta en la webb d’aquest museu: “ l’edifici n’és la primera “obra”. És un edifici construït en ferro i vidre de grans dimensions que allotja obra que avarca del 1840 al 1914.

Precisament si ús parlo d’aquest museu és per recomanar-vos que visiteu la seva pàgina webb, on s’ofereix la possibilitat de conèixer les seves col·leccions de manera amena i interactiva, http://www.musee-orsay.fr/es/colecciones/descubrimiento.html.

Un altre museu que ofereix la possibilitat de conèixer l’obra que allotja i de visualitzar-la en imatges d’alta resolució és el museu del Prado http://www.museodelprado.es/pagina-principal/coleccion/que-ver/ , segurament haureu sentit parlar de la cooperació entre aquest museu i google per mostrar recorreguts pel museu i la possibilitat de visualitzar part de la seva col·lecció.

En la següent presentació hi ha recollits alguns dels treballs realitzats pels alumnes de tercer, només han pogut ser alguns perquè sempre hi ha qui no ho presenta o ho deixa a mig fer, és una llàstima.
No m'allargaré més en l'explicació ja que la presentació porta inclosa la introducció.

Amb els alumnes de segon curs varem treballar els retrat, o més ben dit l'autorretrat.
La proposta consistia en dibuixar-se, a partir d'una fotografia seva, tenint en compte les proporcions pròpies del rostre humà, primer amb carbonet treballant el clar-obscur, després, i partint del primer dibuix, havien de trobar el color característic de la seva fisonomia, "el color carn", i finalment, després de parlar dels pintors fauvistes, tenien que pintar l'autoretrat de manera fauvista.
L'experiència va ser interessant però vam trobar-nos amb més problemes dels esperats, d'entrada entendre el rostre humà, aprendre a fixar-s'hi, comprobar això de les proporcions és força complex. L'ús dels estereotips acaba imposant-se, és més sencill repetir el que ja sabem que esforçar-se a entendre el que passa. I, si fa no fa, va passar el mateix en la recerca del color "carn". Què difícil és trobar-lo...?
Bé, aquí en teniu alguns exemples.

Així mateix, adjunto adreces on podeu trobar informació referent a: dibuix i proporcions, i sobre ell moviment artístic del Fauvisme:

http://www.centrepompidou.fr/education/ressources/ENS-matisse/ENS-matisse.htm

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/fauvisme/el_fauvisme.htm

http://www.xtec.net/~mmoron/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/MovimentsArtistics/LesPrimeresAvantguardes/fauvisme.htm

Pàgina interactiva per conèixer l'anatomia del rostre : http://www.artnatomia.net/