Coraline

Entrevista extreta del programa Ànima, sobre la pel.lícula Coraline.
Per cert, aquesta petita joia de l'animació es pot veure en alguns cinemes en 3D. Us animo a veure-la, val la pena.

Biennal de Venècia

La Biennal de Venècia, aquest any amb el nom "Construint mons" ha obert les portes i es converteix en un aparador de l'Art Contemporani mundial fins a finals de novembre. Aquest any, i per primer cop, Catalunya porta a la Biennal un projecte propi "La Comunitat Inconfessable". És una exposició col.lectiva, comissariada per Valentí Roma, formada per tres propostes artístiques que exploren la idea d'allò comú (paradigma de la comunitat) a través de dos conceptes: l'art contemporani i Catalunya.
El projecte inclou:

• "Sitesize", anàlisi social de l'àrea de Barcelona, de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol
• "Archiu FX", fons d'imatges fotogràfiques i cinematogràfiques, de Pedro G. Romero
• "Technologies to the people", projecte multimèdia, de Daniel G. Andújar.

Els projectes es mouen en el terreny dels arxius multimèdia amb informació digitalitzada; així, audiovisuals, anuncis publicitaris, cartes i documents constitueixen aquesta mostra de l'art contemporani català a la Biennal de Venècia.

Espanya presenta a la Biennal de Venècia les darreres obres, de gran format, de l'artista Mallorquí Miquel Barceló.

Del text a la imatge

Amb els alumnes de primer d'E.S.O van portar a terme, com a darrer treball de curs, l'experiment de traduir a imatges un text que descrivia un dibuix, en aquest cas un dibuix de Vincent Van Gogh, artista que han treballat al llarg del tercer trimestre.

Aquí en teniu el resultat:





“Tinc al davant un dibuix molt ben detallat, està dibuixat amb tinta xinesa o pintura negre ja que es nota, en els traçats i punts, els canvis de gruix del pinzell i les variacions d’intensitat del negre (quan hi ha més tinta el negre és més intens, quan el pinzell té menys tinta o aquesta està aigualida pinta d’un negre més clar, o gris).
Pel que fa a la composició, no és un dibuix complex, hi ha pocs elements, però cada un d’ells està detallat curosament amb diferents tipologies de línies i punts per tal de diferenciar textures i explicar si són elements clars, foscos...
El dibuix, de format apaïsat i de la següent mida 19 x 23 cm, es pot dividir en dues parts: el cel i la terra. La línia que separa aquestes dues franges, la línia de l’horitzó, es troba situada a la meitat del full.
A la banda dreta d’aquesta línia i dibuixant un triangle isòsceles ajagut hi ha un bosc d’avets punxeguts dibuixat amb petites línies molt juntes que, vistes en conjunt fa que el bosc es vegi gairebé negre. Just a sota del bosc hi ha un camp llaurat, sé que està llaurat per què la palla s’ha dibuixat amb fines i curtes línies horitzontals, d’un gris una mica suau. Aquest camp té forma triangular, seria un triangle isòsceles ajagut amb la punxa al costat esquerra i la base al marge dret de la composició. Sota aquest camp n’hi ha un altre, també triangular però situat a la inversa, la punxa és a la dreta i la base al costat esquerra del full; aquest no està llaurat i cada herba s’ha dibuixat amb fines i curtes línies verticals d’un gris més clar que l’anterior.
Una línia negre divideix el terra en dues parts. A la part superior s’hi observen els camps a dalt descrits i a la part inferior un terra àrid, dibuixat amb punts, de mida petita i mitjana, una mica separats. Sobre aquesta línia s’alcen dos arbres, un situat a l’esquerra i l’altre a la dreta, de tronc sinuós i una mica recargolat. El de l’esquerra té cinc grans branques, el de la dreta quatre. Les branques, branquillons i el fullam arriben fins al marge superior del dibuix. El tronc, tot i està ratllat és més clar que les branques. Gran quantitat de fulles, petites ratlles i punts, embolcallen el brancam. Al bell mig dels arbres hi ha el sol que, amb els seus tènues rajos, s’obre pas entre la boira, de petits punts d’un negre suau.”