Biennal de Venècia

La Biennal de Venècia, aquest any amb el nom "Construint mons" ha obert les portes i es converteix en un aparador de l'Art Contemporani mundial fins a finals de novembre. Aquest any, i per primer cop, Catalunya porta a la Biennal un projecte propi "La Comunitat Inconfessable". És una exposició col.lectiva, comissariada per Valentí Roma, formada per tres propostes artístiques que exploren la idea d'allò comú (paradigma de la comunitat) a través de dos conceptes: l'art contemporani i Catalunya.
El projecte inclou:

• "Sitesize", anàlisi social de l'àrea de Barcelona, de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol
• "Archiu FX", fons d'imatges fotogràfiques i cinematogràfiques, de Pedro G. Romero
• "Technologies to the people", projecte multimèdia, de Daniel G. Andújar.

Els projectes es mouen en el terreny dels arxius multimèdia amb informació digitalitzada; així, audiovisuals, anuncis publicitaris, cartes i documents constitueixen aquesta mostra de l'art contemporani català a la Biennal de Venècia.

Espanya presenta a la Biennal de Venècia les darreres obres, de gran format, de l'artista Mallorquí Miquel Barceló.

Del text a la imatge

Amb els alumnes de primer d'E.S.O van portar a terme, com a darrer treball de curs, l'experiment de traduir a imatges un text que descrivia un dibuix, en aquest cas un dibuix de Vincent Van Gogh, artista que han treballat al llarg del tercer trimestre.

Aquí en teniu el resultat:





“Tinc al davant un dibuix molt ben detallat, està dibuixat amb tinta xinesa o pintura negre ja que es nota, en els traçats i punts, els canvis de gruix del pinzell i les variacions d’intensitat del negre (quan hi ha més tinta el negre és més intens, quan el pinzell té menys tinta o aquesta està aigualida pinta d’un negre més clar, o gris).
Pel que fa a la composició, no és un dibuix complex, hi ha pocs elements, però cada un d’ells està detallat curosament amb diferents tipologies de línies i punts per tal de diferenciar textures i explicar si són elements clars, foscos...
El dibuix, de format apaïsat i de la següent mida 19 x 23 cm, es pot dividir en dues parts: el cel i la terra. La línia que separa aquestes dues franges, la línia de l’horitzó, es troba situada a la meitat del full.
A la banda dreta d’aquesta línia i dibuixant un triangle isòsceles ajagut hi ha un bosc d’avets punxeguts dibuixat amb petites línies molt juntes que, vistes en conjunt fa que el bosc es vegi gairebé negre. Just a sota del bosc hi ha un camp llaurat, sé que està llaurat per què la palla s’ha dibuixat amb fines i curtes línies horitzontals, d’un gris una mica suau. Aquest camp té forma triangular, seria un triangle isòsceles ajagut amb la punxa al costat esquerra i la base al marge dret de la composició. Sota aquest camp n’hi ha un altre, també triangular però situat a la inversa, la punxa és a la dreta i la base al costat esquerra del full; aquest no està llaurat i cada herba s’ha dibuixat amb fines i curtes línies verticals d’un gris més clar que l’anterior.
Una línia negre divideix el terra en dues parts. A la part superior s’hi observen els camps a dalt descrits i a la part inferior un terra àrid, dibuixat amb punts, de mida petita i mitjana, una mica separats. Sobre aquesta línia s’alcen dos arbres, un situat a l’esquerra i l’altre a la dreta, de tronc sinuós i una mica recargolat. El de l’esquerra té cinc grans branques, el de la dreta quatre. Les branques, branquillons i el fullam arriben fins al marge superior del dibuix. El tronc, tot i està ratllat és més clar que les branques. Gran quantitat de fulles, petites ratlles i punts, embolcallen el brancam. Al bell mig dels arbres hi ha el sol que, amb els seus tènues rajos, s’obre pas entre la boira, de petits punts d’un negre suau.”

Esgrafiant éssers fantàstics

-"No me n'he pogut estar"- Sant Jordi va passar fa dies, però fins avui no he pogut descarregar les fotografies i penjar-les al blog. Es tracta, com veureu, d'un recull de treballs fets pels alumnes de primer d'ESO al voltant d'un animal sempre fascinant: El drac, un ésser què ens permet deixar volar la imaginació i "inventar". Després, però, t'acabes adonant que això d'imaginar no sorgeix del no res, sinó que s'alimenta del vist, viscut,..., en fi, de totes aquelles petites coses que anem fent nostres.
Són dibuixos esgrafiats sobre un suport preparat amb ceres. Dibuixos semblants pel tema però tant diferents com diferents les persones que els han fet.

Visites virtuals

Visitar museus és sempre una aventura i una descoberta, un pot reconèixer obres que abans havia vist i estudiat, però sempre hi ha aquell component de sorpresa: “me l’imaginava més petit”, “Ostres, però si és de mida natural!, la ballarina de Degàs….” , un pot meravellar-se observant les pinzellades, els gruixos de pintura o les subtileses de les pàtines, matisos difícils de percebre i de gaudir-ne en una reproducció impresa, o digital.

Visitar un museu, però, pot resulta ser molt més que gaudir de l’obra que allotja, ja que sovint el propi edifici és una obra d’art. Pensem per exemple en el Guggenheim de Bilbao, en l’edifici del Caixa Forum de Barcelona,....

Durant aquesta setmana Santa vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu D’Orsay, a París.

Aquest museu es troba ubicat en l’antiga estació d’Orsay, construïda en motiu de l’exposició Universal del 1900; de fet, com s’esmenta en la webb d’aquest museu: “ l’edifici n’és la primera “obra”. És un edifici construït en ferro i vidre de grans dimensions que allotja obra que avarca del 1840 al 1914.

Precisament si ús parlo d’aquest museu és per recomanar-vos que visiteu la seva pàgina webb, on s’ofereix la possibilitat de conèixer les seves col·leccions de manera amena i interactiva, http://www.musee-orsay.fr/es/colecciones/descubrimiento.html.

Un altre museu que ofereix la possibilitat de conèixer l’obra que allotja i de visualitzar-la en imatges d’alta resolució és el museu del Prado http://www.museodelprado.es/pagina-principal/coleccion/que-ver/ , segurament haureu sentit parlar de la cooperació entre aquest museu i google per mostrar recorreguts pel museu i la possibilitat de visualitzar part de la seva col·lecció.